El paper del logopeda en la rehabilitació de pacients adults
De la mateixa manera que el logopeda s'encarrega dels trastorns infantils, hi ha una sèrie d'alteracions i dificultats en els adults, on el paper del logopeda és fonamental.
De la mateixa manera que el logopeda s'encarrega dels trastorns infantils, hi ha una sèrie d'alteracions i dificultats en els adults, on el paper del logopeda és fonamental.
Així doncs, els trastorns o alteracions més freqüents que podem trobar són:
- Trastorns Adquirits del llenguatge:
- Afàsia
- Disàrtria
- Alèxia
- Afonies
- Trastorns de la Veu: Disfonies
- Alteracions de la fluidesa de la parla: Disfemia.
Mes endavant podeu trobar una breu descripció de cada una d'aquestes patologies.
Com treballa el logopeda aquestes alteracions?
Com treballa el logopeda aquestes alteracions?
El professional de la logopèdia, davant de qualsevol d'aquests trastorns, el primer que farà serà una valoració de l'estat del pacient, tenint en compte tota la història clínica d'aquest. Després realitzarà un diagnòstic i, a partir d'aquí, es començarà la rehabilitació que serà individual i personalitzada per a cada pacient.
Els tractaments dependràn del tipus de patologia i de les habilitats que tingui preservades el pacient.
Durant les rehabilitacions es realtizen exercicis o activitats destinats a recuperar o mantenir les funcions alterades, tasques que en molts ocasions el pacient haurà de continuar realitzant a casa de forma autonoma per a poder avançar de forma més àgil en el procés de recuperació.
La finalitat bàsica resulta que el pacient pugui ser el més autònom possible i que el procés terapèutic sigui el més ràpid i eficaç possible en la cerca del benestar del pacient.
Cal tenir en compte que les alteracions del llenguatge suposen una alteració global del pacient, ja que és una eina fonamental per a la comunicació i les relacions socials, resutlant un problema molt rellevant per al pacient quan alguna de les vessants del llenguatge es troba alterada, ja sigui l'articulació, la veu o la parla, en termes més generals.
Descripció de les alteracions més comuns en pacients adults
AFÀSIA
És la pèrdua o alteració del llenguatge un cop ja està adquirit.
Pot afectar tant a nivell de comprensió com de producció i dificulta la capacitat de comunicar-se mitjançant el llenguatge oral, l'escriptura o els signes en funció de les àrees cerebrals afectades.Quan això passa l'hemisferi cerebral més afectat és l'esquerre, on es troba la base del llenguatge verbal.
El dret s'encarrega dels aspectes no verbals del llenguatge, de la prosòdia i el ritme.
L'afàsia normalment és conseqüència de:
- Accident cerebral o ictus; és la causa més freqüent.
- Traumatisme cranioencefàlic; degut a accidents.
- Infeccions localitzades o difuses del cervell, com pot ser una encefalitis.
Les Afàsies les podem classificar en:
Fluents:
Son aquelles afàsies que produeixen molt vocabulari sense gaire esforç articulatori però presenten molts errors, poc contingut informatiu en el discurs, un vocabulari pobre i, en definitiva, una expressió inintel·ligible deguda a la presencia de trastorns deformants de les paraules.
No fluents:
Es caracteritzen perquè la persona afectada per l'Afasia presenta un gran esforç articulatori, tot i que el contingut del discurs és més intel·ligible que el del fluent, en canvi, la dificultat articulatòria és major. En aquest cas els trastorns del llenguatge son reductius; dificultats d'accés al lèxic, repeticions automàtiques de paraules o frases, etc.
DISÀRTRIA
Són errors de l'articulació de les paraules ocasionats per una lesió en el sistema nerviós central o perifèric, és a dir, són lesions a nivell dels òrgans bucofonatoris que dificulten o impossibiliten la capacitat de produïr llenguatge un cop aquest ja s'ha adquirit.
Aquest tipus de lesió es pot manifestar després d'haver patit:
- Ictus
- Accident cranioencefàlic
- Per malaltia neurodegenerativa (Parkinson, Esclerosi múltiple etc)
- Tumor cerebral
ALÈXIA
És la pèrdua de la capacitat de llegir un cop s'ha adquirit aquest aprenentatge. Pot anar acompanyada per la pèrdua en la capacitat d'escriure (agrafia), tot i que la persona pot parlar i entendre la llengua parlada.
DISFONIA
És una alteració de la veu que dificulta la comunicació. Es manifesta amb esforç per emetre un so, dificultats per mantenir la veu, esgotament al parlar, variacions de la freqüència fonamental, falta de volum.
Pot estar relacionada amb qualsevol dels sistemes que intervenen en la producció de veu; laringe, aparell respiratori, faringe, però sobretot afecta a les cordes vocals.
AFONIA
És la pèrdua total de veu, és a dir, es tracta de la incapacitat de parlar, resultant més greu que la disfonia.
Una causa comú és la ruptura del "nervi laringi recurrent" que es pot veure afectat per un tumor o a causa d'una cirurgia. No obstant, hi ha altres tipus de causes:
- Malalties de l´ aparell respiratori: laringitis, amigdalitis, faringitis.
- Mal ús de la veu; parlar molt alt, cridar etc.
- Ingesta de productes tòxics o irritants;( tabac, alcohol...)
- Causes nervioses.
- Excès de fred; (beure líquids molt freds, gelats...)
DISFÈMIA
Trastorn que afecta a la fluïdesa de la parla i on aparèixen repeticions de sons, síl.labes, paraules o frases i que es caracteritza per la prolongació, bloquejos o pauses inadequades durant el discurs. És él que coneixem com a quequeig o tartamudeig.
