Pautes per millorar les relacions amb els nens hiperactius

 Actualment, molt sovint ens trobem amb pares, professors o persones del nostre entorn que es fan preguntes com per exemple:

·       Per què aquest noi li costa tant seure per fer els deures?

·       Per què no m’escolta quan el parlo?

·       Què puc fer per tal que mengi sense aixecar-se de la cadira?

Aquestes i moltes altres preguntes són freqüents quan ens trobem amb infants que presenten Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).

Els símptomes més coneguts que caracteritzen aquest tipus de trastorn són; la impulsivitat, la hiperactivitat i la baixa atenció.
No obstant, abans de diagnosticar a un nen és molt important observar si presenta amb freqüència conductes com ara:

·       Comportament infantil per a la seva edat, rellevantment inquiet i dependent.

·       Dificultats de concentració, és a dir, li costa molt estar atent quan és necessari.

·       Acostuma a ser desorganitzat i a fer els treballs de forma ràpida i sense tenir en compte la qualitat d’aquests.

·       D’altra banda, sovint els deixa sense acabar.

·       Acostuma a aixecar-se constantment independentment d’on estigui, a classe, dinant, al cinema, etc.

·       Infants molt impulsius que fan les coses sense pensar o meditar prèviament.

·       De la mateixa manera, acostumen a interrompre als altres quan parlen, quan estan realitzant alguna tasca o activitat, sense ser conscients que aquesta actitud pot molestar a l’altra persona.

·       Mostra dificultats en les relacions socials, ja que necessita canviar de activitat constantment, no respecte els torns de joc o de parla i no segueix les regles del grup.

·       Acostuma a perdre coses o les oblida.

Si el seu fill compleix alguns dels punts exposats aquí, potser és recomanable acudir a un professional per diagnosticar o descartar el trastorn d'hiperactivitat.

Tècniques i estratègies per ajudar el nen hiperactiu

Existeixen diferents tècniques i estratègies per ajudar a millorar, modificar o compensar les conductes que tenen lloc en el nen amb “TDAH” i que, sovint, influeixen negativament en la seva vida diària, la de la seva família, professors, companys i amics.

Així doncs, la finalitat d’aquestes estratègies és reduir la impulsivitat, la inquietud i la inatenció que presenten aquests infants.

Si tenim en compte els corrents psicopedagògics, observem que hi ha dos corrents fonamentals que ofereixen diferents tècniques i estratègies per tractar la hiperactivitat.

D’una banda hi ha el corrent conductista i, d’altra, el corrent cognitivista.

 Corrent conductista. Aquest corrent és important en tant que centra la seva atenció en com influeix i interactua amb el nen l’ambient en el que es mou (família, professors, amics).

Aquest corrent ens explica que, tota forma de comportament és una forma apresa de respondre a determinades circumstàncies. Si en la resposta obtenim alguna actitud bona i agradable, això s’instaura en nosaltres i, cada vegada que ens trobem en una circumstància similar responem de la mateixa manera.

En canvi, si el que rebem per aconseguir els nostres propòsits no es bo, aquesta resposta queda “invalidada” i no la farem servir més.

 Això significa que, la actitud a l'hora de comunicar-se o educar un fill és fonamental, ja que és la que li proporciona la informació de si les seves respostes són adequades i serveixen als seus propòsits o si, contràriament, les té que canviar per altres. Els pares poden, sense adonar-se, fomentar les respostes inapropiades. Un exemple molt clar és quan es cedeix a un caprici que s'ha negat en un principi, per contenir una rebequeria. La conclusió del nen en aquesta ocasió és clara : "si m’enfado, crido i tiro les coses aconsegueixo el que jo vull".

Conclusió: cada vegada recorrerà amb més freqüència a les rebequeries.

Per aquest motiu és molt important fer servir tècniques per canviar aquest tipus de conducta i, d’aquesta manera, ajudarem a l’infant a controlar les conseqüències de les seves accions per tal que siguin agradables, a través del “reforç positiu” o desagradables a través del “càstig”.
Les conductes reforçades positivament seran apreses pel nen i utilitzades quan es trobi en situacions similars.
 Les conductes que s’aprenguin mitjançant el càstig no s’integraran i acabaran desapareixent.

Corrent cognitivista
Segons el corrent cognitivista, la forma més adequada d'ajudar un nen hiperactiu a resoldre els seus problemes correctament és ajudar-lo a què sàpiga quins passos ha de seguir, és a dir, donar-li estratègies perquè sàpiga com actuar.
Per exemple, mantenir l'atenció és una habilitat gairebé automàtica en la majoria de les persones, però per a un nen hiperactiu és tot un repte. Per facilitar aquesta tasca farem ús de les denominades estratègies atencionals, és a dir, hem d’ensenyar al nen a centrar-se en les coses que són importants i ignorar els estímuls irrellevants.

Aquest corrent proposa cinc passos a seguir per ajudar a  millorar l’atenció:

1. Modelatge: l’adult fa una tasca mentre va dient ,en veu alta, els passos que segueix, mitjançant instruccions clares i concises.

2. Guia externa manifesta: ara és ell qui fa la mateixa tasca mentre l’adult l'ajuda repetint juntament amb ell els passos.

3. Autoguia manifesta: el nen repeteix només les instruccions, en veu alta, mentre fa la tasca.

4. Autoguia manifesta atenuada: en comptes de parlar en veu alta ha de xiuxiuejar les instruccions.

5. Autoinstruccions encobertes: finalment el nen realitza la tasca en silenci mentre es guia per les instruccions a través del pensament.

Altres tècniques que poden ajudar en la comunicació amb el nen amb TDAH:

·       Posar-se sempre a l’alçada dels seus ulls quan li parlem (ajupir-nos en cas que sigui necessari).

·       Explicar-li les coses de forma clara i concisa i intentant evitar aspectes irrellevants.

·       Premiar-lo sempre que faci bé una tasca o que la seva actitud sigui adequada (reforç positiu).

·       No recriminar-li  actituds inadequades ( més aviat, ignorar-les).

A continuació insertem un petit documental que ens pot ajudar a entendre millor les característiques, símptomes i tractaments d’aquesta patologia.

 http://youtu.be/G87OuOoHIKk