Dislexia

Les habilitats i els coneixements per al processament de la lectura.

La lectura suposa un doble treball de descodificació dels signes gràfics i de comprensió d’aquests signes, amb habilitats i coneixements propis del procés lector i de factors associats a aquest aprenentatge.

El procés de descodificació s’inicia amb el component visual, amb la participació d’habilitats fisiològiques i cognitives que permeten percebre i discriminar com a iguals o diferents els signes gràfics, atenent als seus trets distintius.

Després té lloc la conversió en fonemes dels signes gràfics analitzats, moment en què serà necessari conèixer i poder aplicar les regles de correspondència grafia-fonema (RCGF) aïlladament i en unitats de processament superiors (síl·laba, paraula, frase i text).

Amb aquestes habilitats i coneixements, l’ infant podrà descodificar la paraula, segmentant-la en els seus components sil·làbics (descodificació fonològica) o a partir de la seva imatge global ( descodificació visual).

Els infants inicien l’aprenentatge de la lectura a P3 i el continuen durant tota l’educació infantil i primària.

El procés de descodificació activarà el significat lexical de les paraules llegides, mitjançant dues vies automàtiques, complementàries i alternatives en funció de la freqüència de les paraules, la longitud, els objectius de la lectura etc.

· Descodificació fonològica o ruta fonològica. Cal la intervenció eficaç de la memòria operativa per retenir els segments descodificats mentre es descodifiquen els nous segments i s’integren en una unitat de significat.

· Descodificació visual o ruta visual. A partir de la imatge de la paraula, emmagatzemada al vocabulari lector creat amb la pràctica lectora, s’activa el significat de la paraula.

Els infants sense dificultats lectores fan servir la ruta fonològica durant els dos primers cursos de l’educació primària i comencen a introduir la visual a mesura que van adquirint vocabulari lector amb la pràctica lectora, fet que ja es detecta cap a finals de segon de primària.

Quan un infant no segueix adequadament el procés d’aprenentatge de la lectura, els logopedes valorem si aquestes dificultats són específiques del procés lector, és a dir, si es tracta de dislèxia, o si són secundàries a altres dificultats.

Es diagnosticarà dislèxia quan l’infant presenti dificultats en la lectura més enllà dels 9 anys o presenti dificultats atípiques, quan s’han descartat dificultats generals que les puguin provocar i quan una intervenció ajustada a les seves dificultats no l’ajudi a superar-les.

CLASSIFICACIONS DE LA DISLÈXIA

La dislèxia la podem classificar en dos grans grups, en funció d’ on es presentin les dificultats:

· Dislèxies perifèriques; les dificultats es presenten en els processos perceptius.

· Dislèxies centrals; les dificultats es presenten en les rutes d’accés al significat de les paraules descodificades.

Les més freqüents són les centrals, on les dificultats es presenten en la incapacitat per fer servir alguna o ambdues rutes d’accés al significat; la ruta fonològica o la visual.

Si la dificultat es troba en la ruta fonològica trobem errors en la conversió so-grafia, dificultat per recuperar amb rapidesa la relació grafia-fonema i errors en l’automatisme de la descodificació amb vacil·lacions, rectificacions i addicions. Només poden fer ús de la ruta visual amb les conseqüències que això comporta per a la lectura; presenten dificultats en la lectura de paraules noves i pseudoparaules, i fan errors derivacionals: eviten utilitzar la ruta fonològica i cometen errors visuals.

Si la dificultat es presenta en la ruta visual es troben problemes de fluïdesa. Només poden fer ús de la ruta fonològica i, per tant, no poden llegir paraules irregulars que no s’ajusten a les RCGF.