La importància del treball multidisciplinar en la logopèdia

            Com ja sabem, en tots els àmbits de la societat, cada professional és reconegut per dur a terme una tasca determinada, no obstant, encara hi ha certa reticència al fet de poder compartir la nostra feina amb altres professionals els quals, moltes vegades, són imprescindibles per determinar possibles alteracions que ens ajudaran a realitzar un diagnòstic  acurat del cas i poder obtenir així una evolució més favorable del pacient.

            Com a logopedes hem de potenciar aquesta necessitat de compartir i treballar de forma conjunta amb altres professionals, és a dir, des de l’àmbit logopèdic entenem que és molt necessari arribar a aconseguir un treball multidisciplinari, un treball que ens permeti compartir coneixements i inquietuds amb professionals de la salut com poden ser:  Mestres, Otorinolaringòlegs, Ortodoncistes, Pediatres, Oftalmòlegs etc.

            Potser, en alguna ocasió ens podem arribar a preguntar quina relació hi ha entre aquests professionals i nosaltres, els logopedes. Doncs bé, tant ells com la seva disciplina, ens poden ajudar moltes vegades a determinar diagnòstics o a trobar la causa de les dificultats o alteracions que poden estar patint els nostres infants.

            Tot i que la logopèdia és la disciplina encarregada de treballar les alteracions de la parla i el llenguatge, també és veritat que, per dur a terme un bon treball hem de tenir en compte molts factors.

Per exemple, davant d’un infant amb problemes d’articulació, no ens limitarem a treballar sense saber si aquesta alteració és simplement funcional o, pel contrari, hi ha una disfunció orgànica, com pot ser un frenell lingual curt, una maloclusió, problemes auditius, etc.

            És en aquest moment quan, com a professionals hem de tenir la capacitat de derivar al nen a l’especialista que considerem més oportú, en aquest cas el derivaríem a l’Ortodoncista i, un cop aquest professional hagi establert el seu diagnòstic, treballaríem conjuntament

            De la mateixa manera que un nen amb dificultats de la parla seria valorat per l’Ortodoncista i, potser també per un Otorinolaringòleg, per descartar possibles problemes auditius que puguin estar perjudicant la producció de la parla, d’aquesta mateixa manera, un nen amb dificultats d’aprenentatge o problemes de lectoescriptura, seria convenient que fos valorat per l’Oftalmòleg o l’Optometrista, ja que, si hi ha alteracions a nivell visual, és molt possible que aquestes alteracions estiguin influint de manera negativa en la lectoescriptura (si ja ha començat a llegir i escriure) o en l’adquisició i desenvolupament d’aprenentatges.

Així doncs, treballar amb un equip multidisciplinari pot ser molt beneficiós a l’hora de resoldre una dificultat, una alteració o una disfunció dels nostres pacients, ja que, cada professional aportarà, amb la seva disciplina, els seus coneixements i, treballant conjuntament, l’evolució del pacient serà molt més favorable.

Els Trastorns D'espectre Autista (TEA)

El trastorn d’espectre autista (TEA) s’inclou dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals es caracteritzen per presentar rellevants dificultats o retard en diferents àrees del desenvolupament:

·        Interacció  social

·        Retard del llenguatge

·        Desenvolupament de conductes atípiques

En aquest sentit, es veuen afectades les relacions socials, les formes de comunicació i es pot observar un ampli ventall repetitiu, estereotipat i restrictiu d’interessos i activitats.

Tot i que, en la majoria de casos aquestes dificultats estan presents de de la primera infància, no obstant, ens podem trobar amb infants que manifesten aquestes conductes per primera vegada a partir dels 5 anys.

Quan parlem de “trastorns generalitzats” del desenvolupament, ens estem referint a que, aquelles persones que el manifesten, presenten dificultats a nivell de llenguatge, social i cognitiu, en un grau important que determinarà i afectarà considerablement la vida de l’individu.

Dins dels Trastorns Generalitzats del Desenvolupament estan inclosos:

·        Trastorn d’Espectre Autista (TEA o Autisme).

·        Trastorn d’Asperger.

·        Síndrome de Rett.

·        Trastorn Generalitzat del Desenvolupament.

En relació a l’Autisme, com ja hem comentat, es tracta d´una síndrome on es veuen afectades principalment tres àrees; social, llenguatge i conducta.

Els símptomes més importants a tenir en compte a l’hora de determinar si ens trobem davant d’un TEA són:

·        Ús del gest com a substitut de la paraula per demanar allò que l’infant vol.

·        No hi ha capacitat per mantenir contacte ocular.

·        Presència de “rabietes” amb freqüència.

·        Conductes i jocs estereotipats.

·        No respon a les demandes.

·        Dificultats per relacionar-se amb els iguals.

·        Dificultats per interaccionar.

·        Alteració davant de situacions inesperades o desconegudes.

El fet de ser una síndrome ens indica que no té cura però que, si es treballa adequadament, es poden aconseguir millores favorables que permetin o aportin a l’individu una millor qualitat de vida.

És molt important tenir en compte que, el treball realitzat amb individus que presenten qualsevol tipus de trastorn del desenvolupament, sempre ha de ser multidisciplinari, és a dir, el fet de poder treballar conjuntament amb diferents professionals permetrà que el tractament que s’estigui realitzant sigui molt més profitós.

En aquest sentit hem de fer referència a alguns dels diferents professionals especialitzats en TGD (trastorns generalitzats del desenvolupament):

·        Logopedes

·        Psicòlegs

·        Psicopedagogs

·        Fisioterapeutes

·        Mestres

·        Neuròlegs

·        Neuro-pediatres

·        Psiquiatres

A les darreres Jornades del CDIAP del Maresme; “Sumant Esforços en l’Abordatge de l’Autisme”, es va fer referència a tots aquests aspectes que hem mencionat anteriorment.

En primer lloc i, desprès de fer una aproximació a l’autisme, vam poder gaudir de ponències on es donava molta importància a l’empatia, les emocions, sensacions i sentiments que podem tenir quan treballem amb nens o adolescents amb aquestes dificultats.

La importància d’intentar posar-nos per un moment en la pell de l’altre, tot i les dificultats que comporta, ja que mai ens podrem imaginar el món com ho imaginen els nens amb TEA i viceversa. No obstant, aquest petit intent d’aproximació a un món que desconeixem, ens pot ajudar a comprendre per què ells tenen tantes dificultats per entendre el món tal i com nosaltres el coneixem, un món ple de sorolls, d’informació que ens arriba per tot arreu, tant de manera visual com auditiva, un món on tot es mou massa despresa, on no hi ha temps per integrar i processar tots els estímuls que ens arriben, en fi, un món que es mou a marxes forçades.

 A continuació adjuntem una publicació que va fer el "Grupo de Estudio de Trastornos del Espectro Autista, Instituto de Investigación de Enfermedades Raras- Instituto de Salud Carlos III",sobre les preguntes més freqüents que ens podem plantejar en relació a l'autisme.

Las preguntas más frecuentes -TEA- con respuestas profesionales

View more documents from maite -mamijul36

EL LOGOPEDA: QUÈ I COM TREBALLA.

La Logopèdia és una de les disciplines que més ha crescut en els darrers anys gràcies a les seves múltiples aplicacions en la societat actual.

Aquest fet implica que, la logopèdia, sigui coneguda i també reconeguda cada vegada amb més prestigi.
La figura més important d’aquesta disciplina és el logopeda, encarregat de prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar totes aquelles alteracions relacionades amb el llenguatge i la parla.
D’altra banda, no hem d’oblidar que, el logopeda, no només s’encarrega de les dificultats que poden tenir els nostres infants, sinó que també és especialista en les diferents patologías adultes, com poden ser; Afàsies, Disàrtries, Disfàgia, Alteracions de la veu, etc.
Tot i que, com ja hem dit, la Logopèdia i les seves aplicacions cada vegada són més conegudes, encara hi ha persones que desconeixen què i com treballa un logopeda.
És per aquest motiu que, a continuació, insertem un petit video, “Soy Logopeda” sobre les funcions i l’àmbit de treball que aborda aquest professional. (Documental elaborat pel: “Consejo General de colegios de Logopedas para la profesión”).

Com afavorir la comprensió del llenguatge

La comprensió del llenguatge és aquella capacitat que permet a la persona entendre allò que l'altra persona li està explicant, informant o demanant.
En la comprensió del llenguatge es converteixen en claus multitud d'habilitats cognitives que facilitaran al nen o nena la comprensió del missatge de l'emissor, entre elles cal destacar el processament auditiu del llenguatge (responsable de descodificar els diferents sons i la prosòdia produïdes per l'emissor ) i el processament visual (responsable descodificar els elements de tipus no verbal que acompanyen el discurs, especialment la comunicació no verbal).
A part d'aquest aspectes bàsics cobrarà una especial rellevància el grau d'adquisicions morfosintàctiques i de lèxic assolits pel receptor.
La part receptiva del llenguatge sempre va un pas de davant de la part expressiva, facilitant d'aquesta manera, a partir de la comunicació amb l'altre, el desenvolupament de la part expressiva.

A continuació us presentem algunes activitats que poden resultar interessants per potenciar la Comprensió del Llenguatge, tant en contextos de suport escolar o Educació Especial en Educació infantil per a fer tasques d'estimulació compartides a la llar:


El joc interactiu
Per desenvolupar la comprensió del llenguatge del nen / a és fonamental la interacció amb l'altre. Aquesta activitat és un guió de com treballar mitjançant el joc interactiu la comprensió del llenguatge, joc, que d'altra banda, haurà d'adaptar-se a les necessitats del nen. Aquest tipus d'activitat a banda d'estimular la comprensió del llenguatge ens permet treballar diferents habilitats del llenguatge, com per exemple els torns interactius o la comunicació no verbal, al mateix temps, que altres habilitats cognitives com la discriminació auditiva, la percepció visual o altres en funció dels objectius i els continguts que ens proposem en el joc.
Amb aquesta finalitat es considera apropiat la realització de la següent rutina:

Durant mitja hora diàriament (el temps de joc s'ha d'anar incrementant gradualment, en funció de l'evolució de la interacció, començant amb interaccions de 5 minuts i així d'anar augmentant el temps de joc, en la mesura que aquest es faci més productiu), jugar amb l'alumne tenint en compte la indicació com a bàsica:

• Asseguts al terra o en algun lloc que permeti a l'alumne que l'altura de l'adult / ai la seva siguin similars i per tant es pugui donar una comunicació mitjançant el rostre constant, potenciant d'aquesta manera el contacte ocular i el desenvolupament de la comunicació no verbal.
  

Quant al desenvolupament de la rutina, en funció del moment de desenvolupament de l'alumne podríem seguir les següents pautes:

• Presentar una sèrie d'objectes o joguines que puguin ser atraients per a l'alumne. A partir d'aquí deixar que el nen / a porti la iniciativa en el joc, és a dir, que esculli quin és l'objecte amb el qual vol jugar i que és allò que vol fer-ne. Aquesta pauta de treball és adequada per iniciar la interacció i establir les bases del joc, però més tard serà l'adult qui hagi de portar la iniciativa.
  
• En un primer moment, és bo que l'adult adopti una conducta imitativa de l'alumne, és a dir, realitzar els mateixos moviments i / o simbolismes que realitzi amb l'objecte. No obstant això, des d'un primer moment ja és adequat anar afegint elements de major complexitat sobre el discurs de l'alumne, sempre en funció del seu nivell d'expressió i anar un pas més endavant.
  
• En el cas que hi hagi una discrepància molt marcada entre la seva comprensió i expressió, sempre procurarem anar un pas més enllà del seu nivell actual. A mesura que la interacció vagi augmentant s'han de començar a treballar altres aspectes, resultant molt important el treball del simbolisme, és a dir, atorgar a un objecte un significat diferent del que realment té. Per exemple: un cub que faci el soroll d'un cotxe i es mogui com aquest. Aquests elements els ha d'introduir l'adult encara que sempre tenint en compte la iniciativa de l'alumne. Hem de tenir en compte que l'adquisició del simbolisme és molt important per al posterior desenvolupament del llenguatge en processos més elevats.

El conte
El conte és una eina fonamental per al treball de la comprensió del llenguatge, ja que afegeix a la paraula significats per mitjà de la imatge i ens permet introduir elements que no estan presents en aquell moment, descontextualitzant d'aquesta manera el llenguatge, aspecte molt important de cara al desenvolupament de l'abstracció.
La lectura del conte i el treball sobre les seves imatges ens permet introduir diferents tipus de conceptes molt importants i difícils d'adquirir en el desenvolupament del llenguatge, com resulta la temporalitat i els conceptes que implica, l'augment de vocabulari comprensiu, així com la comprensió de adjectius senzills. No obstant això, un dels punts més importants en el treball per mitjà de contes és la noció de seqüencialitat o temporalitat del llenguatge, resultant molt important que el conte a utilitzar presenti una seqüència clara i els elements estiguin ben encadenats entre si.
El conte a la vegada ens permet treballar moltes de les funcions del llenguatge, especialment les de tipus enunciatiu i interrogatiu, les més rellevants en el desenvolupament tant de la comprensió com de l'expressió del llenguatge.

Treball per mitjà d'imatges i seqüències temporals
Una altra estratègia, potser menys eficaç que les anteriors, prové del treball sobre imatges sobretot per augmentar la capacitat de lèxic de l'alumne. Resulta menys eficaç sovint per la manca de contextualització i significativitat dels aprenentatges, la qual cosa fa que sovint aquests aprenentatges no es generalitzin o transfereixin a altres entorns.
La forma més eficaç de treballar per mitjà d'imatges consisteix en fer ús d'imatges significatives per a l'alumne, ja siguin referents a la seva quotidianitat, com fotografies en les que pugui sorgir el mateix alumne, membres de la seva família o altres significatius com a companys de classe , realitzant accions o representant aquells aspectes que ens interessa treballar. D'aquesta manera resulta més fàcil motivar l'alumne, al mateix temps que el llenguatge no es troba tant descontextualitzat.
Dins del treball amb imatges altra eina de treball resulten les seqüències temporals de vinyetes, que permeten tant l'ordenació temporal d'accions com el treball del llenguatge que es desprèn d'aquestes, no només els aspectes temporals, sinó també aspectes de lèxic en funció de les necessitats i capacitats de l'alumne, així com els diferents tipus d'oracions que es poden compondre. En aquest tipus d'activitat també és molt recomanable l'ús d'imatges significatives per a l'alumne.

Joc de seguiment d'ordres o instruccions
La introducció d'ordres en el joc manipulatiu és una bona eina per al treball dels diferents conceptes del llenguatge, tant de tipus quantitatiu com espacial. Al mateix temps que podem introduir paraules més complexes com diferents tipus d'adjectius i adverbis senzills de temps com "abans" o "després".
Aquest tipus de treball també es pot realitzar per mitjà de jocs psicomotors, molt útils per a treballar sobre tot conceptes de tipus espacial, accions i noms.

La dinàmica dins de l'aula
El suport dins l'aula és el millor moment per treballar la comprensió del llenguatge, ja que ens permet treballar l'adquisició del llenguatge en el context natural de l'aprenentatge, i al mateix temps, ens permet treballar aspectes que amb tota seguretat seran de caire significatiu per l'alumne, ja que els necessitarà per al seu dia a dia. Per mitjà del suport dins l'aula treballem contínuament la comprensió del llenguatge, ja sigui mitjançant el suport al discurs oral de la mestra, la realització d'instruccions o bé la denominació dels diferents elements de l'aula i de les accions que s'hi succeeixen .
Lògicament la comunicació amb l'alumne sempre haurà de partir d'allò que està al seu abast, procurant només anar un pas més endavant de les seves capacitats actuals, procurant d'aquesta manera la possibilitat que l'alumne pugui adquirir aquesta nova capacitat.