Tractament de la Dislèxia

Què és la Dislèxia?

La Dislèxia és un trastons específic de l’aprenentatge, basat en el llenguatge, caracteritzat per la dificultat en la descodificació de paraules simples que poden reflectir una manca d’habilitats en el processament fonològic o visual de la informació, i per tant, una dificultat en la lectura i l’escriptura. Aquestes dificultats són més freqüents o més rellevants que a la resta dels alumnes de la seva edat.

La lectura implica Descodificació i Comprensió. La descodificació és l’anàlisi fonològic que realitzem a l’hora de llegir. En aquest sentit, un alumne amb dislèxia pot tenir dificultats en:

- Dèficits perceptius (la lectura s’aprén visual i auditivament).

- Dèficits en el processament fonològic (correspondència grafema- fonema i conSciència fonològica).

- Dèficits en la memòria de treball que implica dificultats en la conversió grafema- fonema i en l’emmagatzematge de sons.

La comprensió, té a veure amb el significat que es dóna a allò que llegim. L’alumne pot tenir dificultats en:

- El processament de l’oració (la comprensió de l’estructura sintàctica de l’oració i en el processament seqüencial).

- En la integració del text.

- Estratègies executives i coneixement metacognitiu (autocontrol dels processos d’aprenentatge)

El Logopeda, a l’hora del tractament tindrà en compte aquests aspectes, posant major èmfasi en aquells on el nen mostri més dificultats.

Com treballa el logopeda?

Per poder realitzar un bon tractament, el més important és identificar el problema o les dificultats que presenta el nen o adolescent. Per a aquest, es té en compte a la família, proporcionant informació sobre el trastorn, estratègies d’afrontament, així com pautes i orientacions per a la millora en les habilitats acadèmiques i hàbits d’estudi que pot no tenir adquirits.

Primerament, però, es realitzarà una observació del nen, es revisaran els treballs de classe, s’entrevistarà als pares de l’alumne i al mateix alumne (segons l’edat), es realitzarà un exploració individual i finalment, es realitzarà un Informe per a la família. Aquesta informació serà contrastada amb les informacions rebudes des de l’escola a través de reunions i coordinacions amb el tutor corresponent per tal de fer un treball paral·lel. Tot aquest procés estarà realitzat per un logopeda especialitzat.

Segons el nen i els aspectes on mostri més dificultats, la intervenció del logopeda estarà més enfocada a la Ruta Fonológica, on cal destacar l’entrenament en les habilitats fonològiques (segmentación i síntesis), regles de conversió grafema- fonema i l’automatització dels processos o funcions executives.

O enfocada en la Ruta Visual, on es destaca l’aprenentatge del vocabulari visual ortogràfic i s’afavorirà l’ús de la ruta visual a través d’exercicis.

Els exercicis dedicats a la intervenció de la dislèxia sempre es realizaran tenint en compte el procés mental cognitiu de cada individu per a l’adquisició de la lectura.

Quins aspectes tenim presents de forma global en el tractament de la Dislèxia

En el tractament de la Dislèxia considerem una sèrie d’aspectes com aquells més rellevants a l’hora de treballar amb l’alumne, tot i que sempre, la major importància d’uns o altres dependrà de les seves necessitats particulars, sempre amb la perspectiva de que l’alumne pugui anar desenvolupant les estratègies i habilitats que li permetin en el futur ser el més autònom possible en les tasques escolars i d’aprenentatge en general.

D’aquesta manera considerem fonamental una sèrie de punts dins del treball de la Dislèxia, les quals descrivim a continuació:

1. Facilitar el processament seqüencial.

2. Treballar la descodificació fonològica així com els aprenentatge de correspondència grafema- fonema.

3. Desenvolupar la memòria a curt i llarg termini.

4. Incidir sobre els mètodes de pronunciació i escriptura.

5. Treballar la planificació i organització.

Lògicament tots els nens i nenes amb Dislèxia no precisen de treballar totes aquestes habilitats i uns i altres ho precisaran amb major o menor intensitat.

SI TENIU QUALSEVOL DUBTE O ENS VOLEU FER QUALSEVOL TIPUS DE PREGUNTA CONTACTEU AMB NOSALTRES

Tipus de disortografia

Seguint amb el recent article Disortografia: que és? Quines són les seves causes?, publiquem aquest article indicant els diferents tipus de disortografía que podem trobar.

Seguint la classificació de Luria (1980) i Tsvetkova (1997) es distingeixen 7 tipus diferents de disortografía, els quals es descriuen a continuació:

* Disortografía temporal: es troba relacionada amb la percepció del temps, i més especificament amb la percepció del ritme, presentant dificultats en la percepció constant i clara dels aspectes fonèmics de la cadena parlada i la seva corresponent transcripció escrita, així com la separació i unió dels seus elements.

* Disortografía perceptiu - kinéstesica: aquesta disortografía es troba molt relacionada amb dificultats relatives a l'articulació dels fonemes i per tant també a la discriminació audtiva d'aquests. En aquest sentit són freqüents els errors de substitució de lletres de "r" per "l", substitucions que se solen donar així mateix en el parla.

* Disortografía disortocinética: en aquest tipus es troba alterada la seqüenciació fonemàtica del discurs. Aquesta dificultat per a l'ordenació i seqüenciació dels elements gràfics, provocant errors d'unió o fragmentació de paraules.

* Disortografía visoespacial: aquest tipus de disortografía es troba relacionat amb la percepció visual i de forma més específica amb l'orientació espacial, incidint en la correcta percepció de determinades lletres o grafemes, pudiéndos produir errors de rotació de lletres com les freqüents rotacions de "b" per "d" o de "p" per "q", també es donen substitucions de grafemes amb una forma semblant com són "a" per " o " o "m" per "n". En aquesta categoria també podriam trobar els errors propis de les inversions de lletres en l'escriptura de determinades paraules.

* Disortografía dinàmica: també anomenada disgramatisme, es refereix bàsicament a les dificultats en relació amb l'expressió escrita des d'aspectes com la gramàtica, l'ordre dels elements en l'oració, la coordinació entre genere i nombre o l'omissió d'elements rellevants en l'oració.

* Disortografía semàntica: en aquest cas es troba alterada l'anàlisi conceptual de les paraules, aspecte que dificulta la percepció dels límits d'aquestes, podent produir-se unions i fragmentacions de paraules, així com l'ús de senyals diacrítics o signes ortogràfics.

* Disortografía cultural: aquesta es refereix a una incapacitat per a l'aprenentatge de la normativa ortogràfica, és a dir, les regles pròpies de l'ortografia arbitrària, com l'accentuació, l'ús d'h, b/v i un llarg etcetera.

Font de la classificació: apunts del postgrau sobre Trastorns de la lectura i l'escriptura d'ISEP.

Convé assenyalar que diferents de les disortografies assenyalades són evolutives, és a dir, que resulta comú que es donin abans dels 8 anys, mentre que a partir d'aquesta edat ja s'han d'anar assentant gradualment tots els processos bàsics de l'ortografia.

Un altre punt a tenir en compte és que la detecció d'un tipus de disortografía no significa que no hi pugui haver cap altre tipus d'afectació ortogràfica, és a dir, que es pot presentar perfectament una disortografía perceptiu - cinéstesica amb una de tipus visoespacial per exemple.

Disortografia: que és? Quines són les seves causes?

La disortografía es refereix a la dificultat significativa en la transcripció del codi escrit de forma exacta, és a dir, a la presència de grans dificultats en l'associació entre el codi escrit, les normes ortogràfiques i l'escriptura de les paraules. D'aquesta forma les dificultats rauen en l'associació entre so i grafia o bé en la integració de la normativa ortogràfica, o en ambdós aspectes.

La disortografia malgrat que sovint va lligada a la dislèxia o a la disgrafía s'ha d'entendre com una entitat apart, ja que pot presentar-se de forma aïllada o bé comorbida a aquestes alteracions, resultant especialment freqüent la seva associació a la disgrafía.
En primer lloc, resulta rellevant tenir presents quins són els principals requisits a tenir en compte en relació amb l'adquisició de l'ortografia:

• Adequat desenvolupament del processament auditiu de la informació, en aquest cas resulten clau tant la discrimincació auditiva com la memòria auditiva. La discriminació auditiva ens permetrà establir amb claredat el so i per tant associar-lo a la seva corresponent grafia, en aquest cas són freqüents per exemple les substitucions de r per l. La memòria auditiva ens permet recordar la informació verbal i per tant resultarà clau per poder transcriure-la, especialment quan es tracti de paraules llargues o desconegudes, al mateix temps que és l'habilitat que ens permet mentre emmagatzemem aquesta informació poder-la analitzar.
• Adequat desenvolupament del processament visual de la informació, resultant en aquest cas especialment rellevant el desenvolupament de la memòria visual, com a font de record de l'escriptura de paraules, ja sigui a partir de la còpia o bé a partir de la lectura.
• Un altre punt a tenir en compte dins del processament visual de la informació resideix en l'orientació espacial i la maduresa perceptiva, és a dir, aquella habilitat que ens permet distingir adequadament les simetries, ja siguin aquestes simples o complexes. La presència de dificultats en aquest punt ens pot portar a les rotacions de lletres o a la inversió en l’ordre d'aquestes, ja sigui a la còpia o en l'escriptura al dictat o l'expressió escrita.
• La integració espai temporal, aquesta resulta clau en l'adquisició del ritme del llenguatge, l'apreciació de les paraules i les seves parts. El ritme resulta clau en el moment de poder separar les paraules o de poder discriminar adequadament les silabas i per tant poder accentuar. En els casos en els quals el ritme no està ben consolidat trobarem dificultats en l'ortografia natural, podent presentar unions de paraules o bé fragmentacions d'aquestes.

D'altra banda, resulta important identificar una sèrie d'aspectes com a possibles causes de la disortografía, entre les quals podriam esmentar les següents:

• Causes de tipus intel·lectual: la presència d'aquest tipus de dificultats entorpeix abans que res l'adquisició de la normativa ortogràfica bàsica, encara que probablement no resulti la causa més rellevant, si que pot portar associat un altre tipus de dificultats que si resultin clarament rellevants com el processament de la informació.
• Causes lingüístiques: les dificultats en l'adquisició del llenguatge, ja sigui de tipus articulatori o bé referent al coneixement i ús del vocabulari. Les dificultats articulatòries poden dificultar la correcta percepció del so i per tant presentar dificultats en la correspondència amb el seu grafisme. D'altra banda, el coneixement del vocabulari implica el record de la seva forma, és a dir, de com s'escriu una paraula determinada.
• Causes de tipus pedagògic: en certes ocasions el mètode d'ensenyament de l'ortografia pot resultar poc beneficiós en funció de l'estil cognitiu del/la alumne. El record de la normativa, per la seva escassa significativitat pot resultar poc adequat per a molts alumnes.
• Causes perceptives: com apuntava anteriorment, el processament visual i auditiu de la informació resulta clau en el desenvolupament de la disortografía, resultant claus en aquest sentit:
  

• La memòria visual
• La memòria auditiva
• L’orientació espacial
• L’orientació temporal

10 consells per motivar la lectura

La motivació per a la lectura és una assignatura difícil en els nostres dies, ja que els mitjans audiovisuals han guanyat un terreny que anteriorment era el seu feu, resulta difícil competir contra dibuixos animats i encara més contra videojocs interactius. Per aquest motiu la lectura ha de ser promoguda i no tan sosl a l'escola sinó també a casa, ja que com tots sabem els nens copien els models que veuen a la seva casa.
Aquí exposem una sèrie de consells que considerem clau:

1. Deixar al nen que triï les seves lectures en funció dels seus interessos i inquietuds (sempre que el nivell de la lectura sigui semblant al seu). Llegir periòdics esportius és una bona activitat si motiva al nostre fill i ho hem de potenciar si és del seu interès, encara que hem de potenciar altres tipus de lectures, ja siguin referents a altres temes d'interès com a animals, jocs, premsa, etc.
2. Establir moments de lectura conjunta, podem aprofitar el cap de setmana per dedicar una estona per posar-nos a llegir tots en el saló.
3. Llegir-li contes o històries, encara que ja els pugui llegir per si mateix, nosaltres li podem donar més vida i il·lusionar la seva lectura.
4. Exercir de model, si nosaltres llegim ells llegeixen.
5. Visitar periodicament la biblioteca del nostre municipi, aprofitar-ho per llegir, buscar llibres noves publicacions que siguin del nostre interès.
6. Participar en activitats d'animació a la lectura de la nostra ciutat, lectures de contes per exemple.
7. Una altra forma de motivar resulta establir un termometre de lectura en algun lloc visible de la casa, on cada un anota els llibres que ha llegit. Encara que convé tenir clar que malgrat que llegir molt és bó, també convé assegurar que entenen el que llegeixen.
8. Facilitar-li lectures amb informació d'aspectes propers a ell/ella, de vegades podem trobar llegendes sobre llocs de la nostra ciutat. Així mateix, especialment quan són petits resulta fàcil escriure petites narracions en les quals siguin els protagonistes, potser és la millor manera de motivar-los.
9. Una altra manera de llegir resulta aprofitar les noves tecnologies, especialment la recerca per internet i les enciclopèdies informatitzades, aquests mitjans tenen l'avantatge de tenir el suport audiovisual i solen ser més motivadores i enriquidores ja que permeten de forma més clara la interacció, al mateix temps que podem ensenyar als nostres fills a discriminar la informació rellevant d'aquella que no la és.
10. Qui sap potser escrivint un blog conjuntament sobre els llibres que llegim a casa ...
    

Aquí us deixo un video que creiem que resulta molt clar i clau per potenciar la lectura des de casa:

Dislexia

Les habilitats i els coneixements per al processament de la lectura.

La lectura suposa un doble treball de descodificació dels signes gràfics i de comprensió d’aquests signes, amb habilitats i coneixements propis del procés lector i de factors associats a aquest aprenentatge.

El procés de descodificació s’inicia amb el component visual, amb la participació d’habilitats fisiològiques i cognitives que permeten percebre i discriminar com a iguals o diferents els signes gràfics, atenent als seus trets distintius.

Després té lloc la conversió en fonemes dels signes gràfics analitzats, moment en què serà necessari conèixer i poder aplicar les regles de correspondència grafia-fonema (RCGF) aïlladament i en unitats de processament superiors (síl·laba, paraula, frase i text).

Amb aquestes habilitats i coneixements, l’ infant podrà descodificar la paraula, segmentant-la en els seus components sil·làbics (descodificació fonològica) o a partir de la seva imatge global ( descodificació visual).

Els infants inicien l’aprenentatge de la lectura a P3 i el continuen durant tota l’educació infantil i primària.

El procés de descodificació activarà el significat lexical de les paraules llegides, mitjançant dues vies automàtiques, complementàries i alternatives en funció de la freqüència de les paraules, la longitud, els objectius de la lectura etc.

· Descodificació fonològica o ruta fonològica. Cal la intervenció eficaç de la memòria operativa per retenir els segments descodificats mentre es descodifiquen els nous segments i s’integren en una unitat de significat.

· Descodificació visual o ruta visual. A partir de la imatge de la paraula, emmagatzemada al vocabulari lector creat amb la pràctica lectora, s’activa el significat de la paraula.

Els infants sense dificultats lectores fan servir la ruta fonològica durant els dos primers cursos de l’educació primària i comencen a introduir la visual a mesura que van adquirint vocabulari lector amb la pràctica lectora, fet que ja es detecta cap a finals de segon de primària.

Quan un infant no segueix adequadament el procés d’aprenentatge de la lectura, els logopedes valorem si aquestes dificultats són específiques del procés lector, és a dir, si es tracta de dislèxia, o si són secundàries a altres dificultats.

Es diagnosticarà dislèxia quan l’infant presenti dificultats en la lectura més enllà dels 9 anys o presenti dificultats atípiques, quan s’han descartat dificultats generals que les puguin provocar i quan una intervenció ajustada a les seves dificultats no l’ajudi a superar-les.

CLASSIFICACIONS DE LA DISLÈXIA

La dislèxia la podem classificar en dos grans grups, en funció d’ on es presentin les dificultats:

· Dislèxies perifèriques; les dificultats es presenten en els processos perceptius.

· Dislèxies centrals; les dificultats es presenten en les rutes d’accés al significat de les paraules descodificades.

Les més freqüents són les centrals, on les dificultats es presenten en la incapacitat per fer servir alguna o ambdues rutes d’accés al significat; la ruta fonològica o la visual.

Si la dificultat es troba en la ruta fonològica trobem errors en la conversió so-grafia, dificultat per recuperar amb rapidesa la relació grafia-fonema i errors en l’automatisme de la descodificació amb vacil·lacions, rectificacions i addicions. Només poden fer ús de la ruta visual amb les conseqüències que això comporta per a la lectura; presenten dificultats en la lectura de paraules noves i pseudoparaules, i fan errors derivacionals: eviten utilitzar la ruta fonològica i cometen errors visuals.

Si la dificultat es presenta en la ruta visual es troben problemes de fluïdesa. Només poden fer ús de la ruta fonològica i, per tant, no poden llegir paraules irregulars que no s’ajusten a les RCGF.