Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris logopèdia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris logopèdia. Mostrar tots els missatges

Com poden vigilar els pares l'audició del nadó?

És important que observin el nadó en moments en què estigui tranquil i en un ambient sense massa sorolls. Si el nen no aconsegueix algunes de les respostes a l'edat esperada que figura a continuació, és important acudir al pediatre per a descartar problemes d'audició.
La hipoacúsia o sordesa és un trastorn que es caracteritza per una pèrdua o disminució de l'audició i afecta un o ambdós oïdes. És un problema bastant freqüent entre els nens, ja que un de cada mil nadons neix amb sordesa.
La hipoacúsia en la infància té una importància extraordinària, tant per al nen que la pateix com per a la família, ja que provoca grans dificultats en la comunicació (aprenentatge de la parla) i la socialització, a més d'afectar negativament el desenvolupament d'aquest (especialment capacitats motrius com l'equilibri i la coordinació).
El moment d'aparició de la hipoacúsia i la seva detecció precoç és fonamental des del punt de vista del pronòstic, de manera que els especialistes puguin intervenir com més aviat millor i el tractament sigui més efectiu. No obstant això, aquesta detecció precoç compta amb la dificultat que el dèficit auditiu pot passar desapercebut en el nen, especialment en el primer any de vida. La detecció primerenca facilita tant el tractament mèdic com un inici primerenc de la intervenció del logopeda, aspectes importants de cara al desenvolupament màxim del llenguatge del nen amb pèrdua auditiva.

FITES ESPERADES EN RELACIÓ A L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE SEGONS L'EDAT

- Del naixement als 3 mesos

Es sobresalta, parpelleja o es desperta davant sons forts i inesperats. Prefereix la llengua materna, discrimina paraules bisíl·labes i trisíl·labes. Es mostra tranquil davant una veu familiar i amistosa. Li agraden més els estímuls de la parla que altres sons. Riu i emet sons quan juguen amb ell. Mira la cara de la persona que el parla.

- De 3 a 6 mesos
Dirigeix els seus ulls cap a un so interessant (veu de la mare, sonall, etc.) I busca la font de sons nous que no estan a la vista. Balbuceja i juga fent sorolls i sons. Somriu quan se li parla. Fa almenys quatre sons diferents quan usa la veu.

- De 6 a 9 mesos
Li agraden els objectes musicals o que fan soroll. Gira la cara i tracta de mirar la persona que parla amb una veu baixa i tranquil·la. S’atura un instant quan algú li diu una negació. Mira objectes o imatges quan algú es refereix a elles. Utilitza sons diferents i sembla nomenar coses.

- De 9 a 12 mesos
Respon al seu nom i entén paraules comunes com “no” i “adéu”. Diu “ma-mà” o “pa-pà” i intenta imitar el so de la parla. Assenyala o busca objectes de persones familiars quan se li demana. Segueix ordres. Fa sons amb la música. Utilitza sons de consonants. Emet sons com a resposta a la veu humana i fa servir canvis d’intensitat, ritme i to.

- De 12 a 18 mesos
Comença a emetre les seves primeres paraules. Escolta o identifica sons que provenen d’una altra habitació o de l’exterior. Assenyala o mira objectes, parts del cos i persones familiars quan se li nomenen. Utilitza paraules de més d’una síl·laba amb significat.

- De 18 a 24 mesos
Coneix les parts del cos. Compleix ordres simples, entén preguntes senzilles i frases simples amb preposicions. Utilitza el seu primer nom. Utilitza frases de dues paraules. El 50% de la parla pot ser entès per desconeguts.

- De 24 a 30 mesos
Entén les frases amb continguts negatius. Compleix instruccions senzilles. Usa plurals. Emet de 100 a 200 paraules.

- De 30 a 36 mesos
Comprèn alguns verbs. Utilitza sense problemes frases interrogatives i negatives. Fa frases de quatre o cinc paraules. El 80% de la parla pot ser entès per desconeguts.

- De 3 a 5 anys
Entén preguntes de “per què” i molts pronoms. Utilitza més de 1.000 paraules. Emet molts sons correctament. Parla lliurement amb familiars i amics. Utilitza frases completes que entén tothom.

Desenvolupament del llenguatge


DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

El desenvolupament del llenguatge o, la capacitat de desenvolupar i integrar la llengua materna, és un procés cognitiu que només podem adquirir els éssers humans.

A partir de l’adquisició d’aquest llenguatge, l’individu serà capaç de comunicar-se verbalment fent ús d’una llengua concreta.

No obstant, el desenvolupament del llenguatge no és quelcom que s’adquireixi immediatament, sinó que es tracta d’un procés que passa per diferents etapes, cada una amb unes característiques determinades.

La classificació més coneguda del llenguatge es fa tenint en compte dues etapes:

·       Etapa prelingüística

·       Etapa lingüística


No obstant, no hem d’oblidar que , per tal que aquest llenguatge es desenvolupi sense dificultats, ha d’haver-hi un correcte desenvolupament tant, del sistema nerviós central (SNC) com del perifèric, així com un bon desenvolupament del sistema motor i, sobretot, de l’aparell bucofonador.


Tenint en compte aquests aspectes, seguidament adjuntem un esquema realitzar per la fonoaudiòloga Erika Gabriela Báez, on queden ben representades les etapes del llenguatge, les àrees que inclou, els elements que intervenen en el procés de comunicació, fins i tot com influeix el llenguatge en els aprenentatges.

Aspectes previs a l'adquisició de la lectura i l'escriptura

Com ja sabem, és a través de l’escola que els nens aprenen a llegir i escriure o, si més no, aquesta és una de les tasques dels professionals de l’àmbit educatiu.
No obstant, cada escola té una metodologia i podem dir que, existeix una gran diversitat de maneres d’ensenyar però, el que és comú a tots, és la necessitat de que el nen aprengui com més aviat millor.
Com a professionals de la logopèdia, hem de dir que, llegir i escriure no són activitats fàcils, més aviat al contrari, és a dir, es tracta d’unes activitats molt complexes i abstractes que  només podem realitzar els éssers humans després d’un aprenentatge exhaustiu.
Amb això el que volem dir és que, llegir i escriure són activitats que no s’aprenen de manera natural, com el llenguatge parlat, sino que requereixen d’un procés llarg i complex.
D’altra banda hem de tenir molt en compte que, la lectoescriptura (LE) s’inicia a partir dels 6 anys, ja que, abans d’aquest període, els nens encara estan en ple procés de maduració de totes les seves capacitats, tant les relacionades amb el llenguatge, com les visuals, auditives, psicomotrius etc.

Guia sobre la Dislèxia

Us presentem un material de la Junta d'Andalucia sobre la Dislèxia, es tracta d'una guia molt elaborada, que recull informació tant sobre la identificació d'alumnes amb aquest trastorn de la lectura i l'escriptura, el seu diagnòstic, orientacions per a l'escola i per a la família.
Es tracta d'un material molt complet i totalment recomanable, tant per a logopedes o orientadors com per a educadors i famílies.
Podeu trobar la guia original en aquest enllaç o bé en el visor que hem situat a continuació.


EL LOGOPEDA: QUÈ I COM TREBALLA.

La Logopèdia és una de les disciplines que més ha crescut en els darrers anys gràcies a les seves múltiples aplicacions en la societat actual.
Aquest fet implica que, la logopèdia, sigui coneguda i també reconeguda cada vegada amb més prestigi.
La figura més important d’aquesta disciplina és el logopeda, encarregat de prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar totes aquelles alteracions relacionades amb el llenguatge i la parla.
D’altra banda, no hem d’oblidar que, el logopeda, no només s’encarrega de les dificultats que poden tenir els nostres infants, sinó que també és especialista en les diferents patologías adultes, com poden ser; Afàsies, Disàrtries, Disfàgia, Alteracions de la veu, etc.
Tot i que, com ja hem dit, la Logopèdia i les seves aplicacions cada vegada són més conegudes, encara hi ha persones que desconeixen què i com treballa un logopeda.
És per aquest motiu que, a continuació, insertem un petit video, “Soy Logopeda” sobre les funcions i l’àmbit de treball que aborda aquest professional. (Documental elaborat pel: “Consejo General de colegios de Logopedas para la profesión”).

La disfonia a l'actualitat

ENTRE EL 30-40% DE LA POBLACIÓ INFANTIL EN EDAT ESCOLAR I EL 25% DELS MAJORS DE 65 ANYS PATEIXEN TRASTORNS VOCALS

La veu ha aconseguit ocupar una posició estel·lar en una societat cada vegada més sorollosa i estressant. És una eina essencial de treball per a moltes persones però 'la seva salut' cada dia està més afectada. I no és per menys quan els especialistes asseguren que la prevalença de les patologies de la veu continua augmentant any rere any. En concret, a dia d'avui, el 5% de la població espanyola pateix algun trastorn de la veu que requereix la intervenció d'un especialista. Professors, cantants, actors, locutors, conferenciants o teleoperadors són, entre altres, els professionals que presenten un major risc de patir aquests trastorns. Però, sens dubte, el primer lloc l'ocupen els professors d'escola, entre els quals la disfonia és la causa més freqüent de baixa laboral.

Els trastorns de la veu solen aparèixer més sovint en persones d'entre 25 i 45 anys i, encara que lleugerament, més en dones que en homes. La seva aparició sol venir acompanyada de determinades circumstàncies com la falta de son, parlar més de quatre hores diàries, gargamellejar i tossir en excés, el soroll i la sequedat ambiental, el fum i el consum d'alcohol. Evitar aquests factors de risc és fonamental per prevenir aquestes afeccions.

Què és una disfonia?

Amb el terme disfonia ens referim a qualsevol trastorn de la veu. Amb ella s'obre un ampli ventall de possibilitats ja que no totes són iguals, ni molt menys tenen la mateixa transcendència. Les més freqüents són les anomenades 'funcionals', que es produeixen per un abús o un mal ús vocal, com quan parlem excessivament i amb una intensitat o to superior al normal, cridem, gargamellejar i tossim en excés, forcem la vocalització, cantem amb una tècnica inadequada o inhalem pols, fum de tabac i gasos nocius, a més de beure alcohol. Aquest tipus de disfonies adquireixen, en moltes ocasions, la catalogació de malaltia professional, com en el cas de cantants, actors i professors.

Quan el problema resideix en una lesió dels òrgans fonatoris, que de vegades es desencadena també per un mal ús o un abús vocal, les disfonies adquireixen el qualificatiu de 'orgàniques', sent les més freqüents les provocades per la presència de nòduls i pòlips . Els nòduls són la patologia benigna més freqüent de les cordes vocals i es manifesten principalment en dones entre els 20 i els 50 anys d'edat. Per la seva banda, els pòlips afecten preferentment als homes d'entre 30 i 60 anys i requereixen normalment d'una intervenció quirúrgica per a la seva resolució.

Un accident de trànsit, un cop amb un objecte punxant, o qualsevol altre traumatisme, un dèficit auditiu i alguns trastorns psicològics, com la neurosi o els comportaments hipocondríacs, també poden ser la causa d'una disfonia.

Tractament de la disfonia

Quan es presenta un problema de la veu que s'allarga més de quinze dies o es repeteix sovint és necessari acudir a l'otorinolaringòleg.

El tractament de les disfonies, especialment de les orgàniques, s'assenta sobre tres pilars fonamentals: la medicació, la rehabilitació i la cirurgia. Una bona alternativa és que l'especialista coordini el tractament amb logopedes, i fins i tot amb psicòlegs.

En moltes ocasions n'hi ha prou amb iniciar la rehabilitació per a resoldre una disfonia. En cadascuna de les sessions es corregeixen a poc a poc els mals hàbits d'emissió vocal ensenyant al pacient tècniques de relaxació de la laringe i d'emissió de veu. Aquest tractament sol ser suficient quan es tracta de nòduls de formació recent. En canvi, els que són més antics requereixen microcirurgia laríngia abans d'iniciar la rehabilitació per evitar que reapareguin. Cal assenyalar que aquest tipus de cirurgia, aplicada tant a nòduls com en el cas de pòlips i edemes, tot just ocasiona complicacions i té unes expectatives d'èxit properes al 98%. La cirurgia també és molt eficaç en lesions de les cordes vocals i certes malformacions congènites.

En els darrers anys hi ha hagut un augment molt important de recursos diagnòstics i terapèutics en la patologia de la veu. A més, amb aquests nous tractaments, especialment amb els quirúrgics, s'obtenen millors resultats i menys complicacions.

Durant la infància

Però no cal complir els 25 anys per estar en el punt de mira d'aquests trastorns. Les estadístiques mostren que el 30-40% de la població infantil en edat escolar presenta disfonia.

En general, si un nen presenta disfonia és perquè parla molt alt. Creuen que augmentant el volum de la seva veu poden imposar-se als altres. La pubertat sol portar per si sola la solució al problema quan la veu canvia i la laringe creix. Per això, molt poques vegades es requereix una intervenció quirúrgica. Així i tot, es pot ajudar els nens ensenyant-los normes d'higiene vocal. Per exemple, cal ensenyar-los a articular bé les paraules, a no emetre sons mentre inhalen aire ja no esgotar tot l'aire mentre parlen, fins al punt que se'ls notin les venes del coll. Pares i professors han de treballar units per canviar els mals hàbits vocals del petit. Per descomptat s'ha d'educar amb l'exemple: no cridi ni fumi en presència i respecti el seu torn de paraula perquè, si li demostra que l'escolta, el nen no haurà de cridar per demanar la seva atenció.
No obstant, malgrat el canvi en els hàbits molts cops serà necessaria la intervenció logopèdica, especialment en aquells casos en els que la disfonia tingui un origen orgànic.

Envelliment de la veu

Encara que amb bona salut i longevitat el deteriorament vocal es pot reduir o retardar, el normal és que cap als 65-70 anys la veu dels homes es faci més aguda, menys fluïda, més inestable i lenta.

El cos a més contribueix a aquest deteriorament. Arribats a aquesta edat les cordes vocals s'arquegen i els músculs de la cara i de la faringe s'atrofien, en conseqüència la veu es torna més dèbil i tremolosa, l'habitual en un ancià.

Amb tot, no s'ha de confondre les conseqüències de l'envelliment natural amb una veu francament patològica. Diferents estudis demostren amb claredat que els homes de més de 65 anys que han fumat durant més de 30 anys una mitjana de 20 cigarrets al dia tenen una veu menys clara i menys audible que aquells que no han fumat.

Rehabilitació i cirurgia

Per tractar la presbifonia, sempre que no existeixi associada una malaltia neurològica degenerativa, com el Parkinson, o una afecció pulmonar, com la MPOC, es poden emprar dos procediments bàsics: la rehabilitació vocal i la cirurgia. Tots dos busquen aconseguir un tancament adequat de la glotis perquè l'aire no s'escapi. Quan el defecte de tancament és gran, la rehabilitació vocal no resol el problema i s'ha d'emprar la cirurgia. En general, són intervencions de curta durada, de poc risc i amb bons resultats.

DECÀLEG PER A LA CURA DE LA VEU

1 Evitar el soroll ambient.
És el que més perjudica la veu ja que obliga a parlar amb un volum que superi aquest soroll. A més, si a ell se li suma la pol.lució (fum) i la irritació interna (alcohol) es donen les pitjors circumstàncies per exercir la parla.

2 No parlar per sobre de les nostres possibilitats.
Cada persona té una resistència que depèn de les seves característiques personals i del seu entrenament vocal. Quan es sobrepassen aquests límits apareix la disfonia i la predisposició a patir malalties vocals. En general, es pot parlar quatre hores diàries i cantar dos.

3 Utilitzar bé els recursos vocals.
Quan es noten les venes del coll en parlar, significa que es crida o que s'esgota l'aire dels pulmons.

4 No fumar.
El fum del tabac és el principal element tòxic, ja que a més d'irritació provoca sequedat.

5 Mantenir una bona hidratació.
Les cordes vocals necessiten estar ben lubricades amb una capa prima de moc. Per a això, el millor és beure almenys 1,5 litres diaris. En canvi, les begudes alcohòliques i amb cafeïna disminueixen la lubricació que les cordes vocals necessiten. Un ambient sec també complica la situació i certs medicaments, com els antihistamínics, els antidepressius i els antihipertensius, provoquen sequedat de la mucosa.

6 Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques.
Dormint menys de 6 hores arriba el cansament vocal i la predisposició a patir lesions. Amb els crits poden aparèixer nòduls i amb la tensió una major possibilitat de lesió, al contreure més les cordes vocals.

7 Evitar aclarir la gola (estossec) i no tossir amb força.
La forma més segura i eficient d'aclarir la gola és seguir una estratègia molt senzilla: respirar el més profundament possible, mantenint la respiració per un moment i produint una "H" silenciosa i forçada mentre s'exhala l'aire.

8 Parlar poc en cas de laringitis.
Si no és així poden aparèixer hemorràgies i altres lesions estructurals.

9 Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada.
Amb un bon estat de salut general s'oposa una major resistència a l'esforç vocal.

10 Anar al otorinolaringòleg.
Les alteracions de la veu que duren més de 15 dies solen reflectir una alteració estructural en les cordes vocals que pot fins i tot portar a l'aparició de neoplàsies (càncer glòtic). En aquests casos sempre cal consultar amb un otorrinolaringòleg.


FONT: Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Patologia cervicofacial.
Més informació: wwww.seorl.net; www.elperiodicodelafarmacia.es