TRASTORNS DE LA PARLA I DEL LLENGUATGE DE TIPUS SECUNDARI

Quan parlem de trastorns de la parla i del llenguatge de tipus secundari, ens referim a que hi ha uns tipus de trastorns del llenguatge que no tenen a veure amb dificultats específiques del propi llenguatge, sinó que són conseqüència d’altres alteracions en l’esfera cognitiva i afectiva.

Què és una síndrome?

Patró d’anomalies múltiples que no són les unes conseqüència de les altres, sinó que tenen una causa comuna, la qual no sempre és única i a vegades una síndrome clínica pot obeir a etiologies diferents.
En el cas de les síndromes de base genètica, la causa consisteix en una alteració, en major o menor grau, del codi genètic.
No obstant, no en totes les síndromes genètiques s´ha identificat l´alteració subjacent, (Síndrome de Cornelia de Lange, síndrome de Sotos, etc).
Quan parlem de síndromes de retard mental de base genètica ens refereim a un grup de patologías que cursen amb retard mental i que tenen una etiologia genètica.

Les síndromes més conegudes i que cursen amb dificultats de llenguatge i parla són:

Síndrome de Down. Està causada per la presència d´una tercera còpia del cromosoma 21 (trisomia 21).Es caracteritza perquè cursa amb:
Retard mental important en el desenvolupament cognitiu no verbal (RM)
Dèficits addicionals i específics en el llenguatge verbal,
Dèficits en la producció lingüística
Dèficits en la memòria auditiva a curt termini en la infància.

Síndrome del Cromosoma X- Fràgil. Es transmet com un trastorn mendelià de tipus dominant lligat al cromosoma X. Les mares en són portadores, el 40% presenta retard mental i la resta es troben en el límit de la normalitat.
Afecta més a homes i cursa amb:
Retard mental que va de moderat a sever.
Cara allargada, orelles grans i macroorquitis.

Síndrome de Prader- Willi. Defecte genètic que pot afectar a qualsevol nounat, independentment del seu sexe, raça o condició de vida. La causa no es sap del cert. La majoria se situa en la zona de deficiència lleu o moderada, tot i que al voltant d’ un 30% tenen un QI (Quoeficient Intel·lectual) per sobre de 70.

Síndrome de Williams. Els que tenen aquesta síndrome barregen excel·lències i limitacions. La causa és una delecció minúscula en una de les còpies del cromosoma 7. Afecta a homes i dones. Cursa amb retard mental entre lleu i mig.

Síndrome de Angelman. Les característiques més importants són:

Deficiència mental severa,
Retard greu del desenvolupament motor,
Epilèpsia, atàxia,
Alteracions del son i ausencia de parla.
No apareix llenguatge oral o només unes poques paraules.

Síndrome Du Cri Du Chat. Es caracteriza pel plor dels bebès com el miol d’ un gat. Hi ha retard mental entre moderat i sever. El llenguatge apareix amb retard o no apareix.

CONCEPTE DE TRASTORN GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT
¿Què és un trastorn generalitat del desenvolupament?

Els anomenats trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD) es caracteritzen per una pertorbació més o menys greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament:

• Habilitats per a la interacció social.
• Habilitats per a la comunicació
• Manca de flexibilitat mental i comportamental.

Aquests trastorns es posen de manifest durant els primers anys de vida del nen.

Si un nen presenta dificultats d’ interacció social, de comunicació i una activitat de joc estereotipada, podem dir que tot plegat configura un TGD.

TRASTORNS DEL COMPORTAMENT

Els nens i adolescents amb trastorn de conducta són molt visibles i presenten un grup complicat de problemes emocionals i de comportament que són repetitius i persistents.
Tendeixen a ser impulsius, difícils de controlar i despreocupats en relació als sentiments dels altres. Sovint no fan cas de les regles i poden mostrar-se molt tímids o barallar-se molt.
Podem dir que hi ha tres tipus de trastorns de conducta diferents:

1. TRASTORN PER DÈFICIT D’ ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDA/H)

• Dificultats atencionals.
• Comportament impulsiu.
• Hiperactivitat.
• Psicomotricitat pobre.
• Dificultat d’ adaptar-se a l’ entorn.

2. TRASTORN NEGATIVISTA-DESAFIANT.Sovint s’ enfada i fa rebequeries.

• Sovint discuteix amb els adults.
• Sovint desafia als adults i no fa cas a les normes.
• Sovint molesta deliberadamente els altres.
• Sovint acusa els altres des seus errors o mal comportament.
• Sovint és susceptible o fàcilment molestat pels altres.
• Sovint és rancuniós o venjatiu.

3. TRASTORNS DISSOCIALS.

Es tracta d’ un comportament persistent i repetitiu en què no es respecten els drets bàsics dels altres o importants normes socials adequades a l’ edat del subjecte. Aquests comportaments es dividiesen en 4 grups:

• Comportament agressiu que causa dany físic o amenaça a altres persones o animals.
• Comportament no agressiu que causa pèrdues o danys a la propietat.
• Fraus o robatoris.
• Violacions greus de les normes.