Són moltes les causes o alteracions que poden dificultar un desenvolupament correcte del llenguatge i la parla durant el procès d´adquisició d´aquests aspectes tant importants per a la comunicació.
Encara que el ritme evolutiu de cada nen és diferent, no hem d´oblidar que, quan més aviat tractem les alteracions o dificultats en els nens, més fàcil serà obtenir uns resultats òptims.
Així doncs, quins aspectes he de tenir en compte per saber si el meu fill té algun tipus de dificultat?
Una de les dificultats més freqüents que tractem els logopedes son les Dislalies o bé dificultats en la pronuncia d'un o més sons, resulat les dislalies més freqüents les propies de la /r/ especialment múltiple com a /carro/ o /terrassa/, que sovint es converteixen en /cago/ o /cadro/. Una altre errada comú és en la /s/ o en el so molts cops pot ser substuït pel so /z/ o bé pel /sh/. Per a saber quan és necessari un tractament logopèdic de la producció d'un so, cal saber quines són les edats d'aparició dels diferents fonemes de la llengua catalana i castellana:
Quan aquest son no és produeix a l'edat esperada és quan resulta necessaria la intervenció per part del logopeda. Quan el so no es produeix i es per sota de l'edat esperada es considera una Dislalia Evolutiva, que es correspondria amb allò esperat.Les causes de les dislalies son variades, poden ser degudes a problemes de discriminació auditiva o bé a dificultats de tipus orofacial (falta de to muscular a la llengua, postura de repos de la llengua inadequada, respiració superficial, ...).
El tractament precoç de les dislalies és una de les majors garanties de la seva correcció.
RETARD DEL LLENGUATGE:
Els infants que presenten un Retard Específic del llenguatge (RELL), són aquells que inicien la parla cap als 2 ½- 3 anys, és a dir, un any i mig més tard del que seria esperat.
Inicien P3 amb la combinació de 2 paraules o a l´inici de la frase simple, el que significa que inicien l´escolaritat amb un perfil baix o mínim en tots els nivells del llenguatge però els més afectats són els dos primers:
- Fonològic (pronuncia): pronuncia de forma incorrecta certes lletres o no les diu.
- Morfosintàctic (confecció d'oracions): s´ expressa amb frases curtes i senzilles.
- Semàntic (adquisició de vocabulari): vocabulari insuficient per a la seva edat i normalment es tracta d'un lèxic d'alta freqüència.
- Pragmàtic (us pràctic del llenguatge): poques habilitats comunicatives a conseqüència de la poca habilitat amb l'instrument lingüístic. Normalment espera que li preguntin i contesta breument.
SÍMPTOMES que ens indiquen la necessitat d'una intervenció logopèdica:
- Aparició de les primeres paraules cap als 2 anys mentre que l'esperat seria cap als 18 mesos.
- Inicia tard la frase subordinada i, als 3 anys diu “aigua” quan hauria de dir; “vui aigua”.
- No fa ús del pronom “Jo” fins als 4 anys.
- Fins als 5 anys no fa ús de frases complexes ni conjuga bé els verbs.
- Dificultats de comprensió i aprenentatge.
- Aparició dels fonemes de forma tardana. A continuació podeu veure un quadre explicatiu de l'aparició dels sons en funció de l'edat:
TRASTORN DEL LLENGUATGE
- Les primeres paraules apareixen cap als 2 ½ -3 anysi, l evolució lingüística és lenta, arribant a ser superior a 6 mesos el temps que passa fins que s´assoleix la combinació de 2 paraules i, després de 3.
- Es produeixen ritmes diferents d´evolució entre els nivells de producció del llenguatge (fonològic, semàntic, pragmàtic) de manera que, el perfil psicolingüístic que presentarà un nen amb TELL, dependrà del nivell més afectat.
SÍMPTOMES que ens indiquen la necessitat d'una intervenció logopèdica:
- Dificultats en el desenvolupament del llenguatge tant a nivell fonològic, semàntic o morfosintàctic.
- Dificultats de comprensió.
- Dificultats en els aprenentatges escolars.
- Dificultats d´ expressió.
- A partir dels 4 anys, hem d´estar molt atents al fet que el nen/a presenti dificultats en el desenvolupament del llenguatge, ja que, aquestes es poden anar consolidant fins que als 6 anys el retard s´ha transformat en trastorn.
Altres alteracions rellevants del llenguatge i de la regió orofacialDISFÈMIA (Tartamudesa) Trastorn de la fluïdesa de la parla on apareixen repeticions de sons, síl.labes, paraules o frases amb prolongacions, bloquejos o pauses inadequades durant el discurs. La disfèmia és el que coneixem com a quequeig o tartamudeig.
Es tracta d'una de les dificultats del llenguatge més complexes i que implica un major desgast emocional pel pacient resultant important el tractament precoç i integre de les mancances del nen/a.
DEGLUCIÓ ATÍPICA
És aquella deglució (forma d'empassar) que no segueix uns patrons normals i equilibrats, és a dir, hi ha deglució atípica quan la llengua, llavis o la musculatura peribucal pressionen contra les dents en una direcció o altre.
Si,a mida que es passa del líquid al sòlid, el nen no canvia els seus hàbits de deglució, hem de visitar a l´ especialista perquè això li pot provocar també dificultats per articular i parlar correctament.
MALOCLUSIONS
Es tracta d'una alteració de l'oclusio, és a dir, una incorrecte unió entre les dents superiors i inferiors. Això és molt important tenir-ho en compte perquè pot comportar diferents problemes; dificultats per articular, per parlar, per mastegar i, fins i tot, per empassar, així com alteracions de caire més estètic, que solen ser corregides per l'ortodentista pero sovint precisen del treball del logopeda per treballar la funció que pot haver provocat que la forma s'hagi vist alterada.
ALTERACIONS PROPIES DEL LLENGUATGE ESCRIT
Els logopedes com a terapeutes del llenguatge també treballem i potenciem el desenvolupament màxim del llenguatge escrit, es a dir, la lectura i l'escriptura. En aquest sentit destaca el tractament d'alteracions del llenguatge escrit com:
- Dislexia (incapacitat o dificultat manifesta per a la lectura)
- Disgrafia (dificultat manifesta per a realitzar els traços propis de l'escriptura)
- Disortografia (dificultat manifesta per a l'escriptura ortogràficament correcte)
