Com ja sabem, és a
través de l’escola que els nens aprenen a llegir i escriure o, si
més no, aquesta és una de les tasques dels professionals de l’àmbit
educatiu.
No obstant, cada escola
té una metodologia i podem dir que, existeix una gran diversitat
de maneres d’ensenyar però, el que és comú a tots, és la necessitat
de que el nen aprengui com més aviat millor.
Com a professionals
de la logopèdia, hem de dir que, llegir i escriure no són activitats
fàcils, més aviat al contrari, és a dir, es tracta d’unes activitats
molt complexes i abstractes que només podem realitzar els éssers
humans després d’un aprenentatge exhaustiu.
Amb això el que
volem dir és que, llegir i escriure són activitats que no s’aprenen
de manera natural, com el llenguatge parlat, sino que requereixen d’un
procés llarg i complex.
D’altra banda hem
de tenir molt en compte que, la lectoescriptura (LE) s’inicia a partir
dels 6 anys, ja que, abans d’aquest període, els nens encara estan
en ple procés de maduració de totes les seves capacitats, tant les
relacionades amb el llenguatge, com les visuals, auditives, psicomotrius
etc.
Ja sigui per metodologia
o perquè ens trobem en una societat que es mou a “marxes forçades”,
des de P3 s’inverteix molt de temps en la instrucció de la preescriptura,
de manera que, el que estem fent és privant als nostres infants d’una
necessitat de llibertat i d’estimulació imprescindibles en el seu
desenvolupament.
Com ja hem comentat,
el procés de la LE és molt complicat i és necessari que, les competències
prèvies a aquest procés estiguin ben integrades.
Les competències imprescindibles
per aprendre a llegir i escriure, entre d’altres, són:
- Motivació
- Llenguatge oral
- Pensament
- Representació gràfica, cos/espai.
En primer lloc farem
referència a la motivació, sense la qual és molt difícil realitzar una
determinada tasca o activitat. És precisament la motivació la que
ens ajuda a tenir il·lusió i ganes de aconseguir metes.
Segons L. Morgado ,
“ tot allò que produeix emocions activa el cervell i la
memòria”, per tant, activa i solidifica l’aprenentatge.
Per tal d’aconseguir
que els nostres infants estiguin motivats, podem fer servir diferents
recursos adients a la edat de cada un d’ells.
En primer lloc, la manera
com el nen aprèn de manera senzilla i lúdica és mitjançant el joc.
No obstant, en els inicis
aquest joc ha de ser interactiu, és a dir, el nen no aprèn a jugar
sol, sino que necessita d’un adult que faci de model, el qual ell
repetirà tantes vegades com necessiti fins que sigui capaç
de fer-ho sol.
No hem d’oblidar que,
a través del joc els nens són capaços d’expressar els seus pensaments
i sentiments. És una de les formes bàsiques per començar a produir
llenguatge oral i una sèrie de valors i actituds com són;
- Aprendre a dialogar
- Aprendre organitzar-se
- Resoldre problemes
- Aprenen normes
- Ajuda a l’autocontrol de la frustració .
- Elabora emocions...
D’altra banda tenim
els contes, els quals ajuden al nen a entendre el món que l’envolta,
a fer córrer la imaginació i ajuda, sobretot, a adquirir
un ampli nivell de vocabulari i d’elements lingüístics.
Les cançons també
són importants en el desenvolupament i adquisició del llenguatge,
ja que treballen el ritme i l’entonació i, el fet de contenir
metàfores, rimes i d’altres elements, fan que el vocabulari que es
va adquirint, cada cop sigui més ric.
Un altre aspecte important
i fonamental en relació a l’adquisició de la lectoescriptura
és el llenguatge oral, el qual és innat, és a dir, l’infant
l’aprèn de manera gairebé automàtica, sempre i quan es desenvolupi
en un ambient comunicatiu i ple d’estimulació.
No obstant, aprendre
a parlar no sempre és tant senzill com pugui semblar, sinó que
, per arribar a desenvolupar i integrar llenguatge, és molt important
el paper de l’adult i de les persones que envolten al nen. En primer
lloc, el nen emetrà sons als quals l’adult ha de donar un significat
i, ha de ser l’adult, que doni el model correcte al nen per tal que
aquest el pugui imitar tantes vegades com sigui necessari perquè, finalment,
pugui integrar aquella paraula.
Això, no només s’ha
donar en l’àmbit familiar, sino que és molt important que aquesta
connexió també es doni a l’escola, potenciant la relació
nen-mestre, el diàleg infant-adult i la comunicació amb els iguals.
Relacionat amb això
tenim la percepció auditiva, sense la qual el nen no podria integrar
cap tipus de vocabulari, ja que, primerament, els sons arriben a l’oïda
que, d’altra banda informa sobre l’ordre correcte de les paraules
i sons, la melodia, el ritme etc.
Però no hem d’oblidar
que, tant important com això és la praxis, és a dir, la capacitat
d’articular o mobilitzar correctament el conjunt d’òrgans de la
parla (OBF), ja que, aquesta informació propioceptiva dels sons
de la llengua, juntament amb la percepció auditiva, ajuden a consolidar
el sistema fonològic i això és imprescindible per aconseguir una
correcta associació so-grafia.
Tenint en compte tots
aquests aspectes, és molt important destacar la necessitat de treballar
el diàleg, la conversa, així com ensenyar a escoltar, raonar, explicar
o descriure fets i esdeveniments quotidians que ajudaran al nen a adquirir
un vocabulari ric i li permetrà estructurar el seu discurs.
Un altre pilar important
en l’adquisició de la LE és el pensament, imprescindible per poder
expressar sentiments, vivències, fets i tot allò que l’infant té
al seu “magatzem” lèxic i que exterioritzarà a través del llenguatge,
tant oral com escrit.
Per últim tenim la representació gràfica, que està relacionada amb la capacitat
de l’infant per representar la informació auditiva mitjançant els
grafemes.
No obstant, per aconseguir
fer això sense dificultats, l’infant primer ha tenir molt integrada
la capacitat simbòlica que li permetrà representar formes cada
vegada més abstractes i arbitràries. Per això, és molt important
fer servir el joc, i sobretot el joc simbòlic, com un medi d’aprenentatge
infantil.
Arribats a aquest punt,
hem de fer referència a les habilitats motrius que han de tenir integrades
els infants per arribar a fer unes grafies concretes i precises. Per
aconseguir això, primer han de ser capaços de dominar el seu cos,
els desplaçament, la relació amb l’espai i conèixer i diferenciar
relacions espacials com ara; prop, lluny, sobre, sota, dreta, esquerra
etc. I tenir una coordinació precisa del cos amb els objectes.
En els inicis de l’escriptura,
el traç dels infants serà ampli però, poc a poc, s’anirà
reduint i permetrà un augment del control segmentari del braç, mans
i dits. Per aquest motiu és interessant i recomanable que el traç
es comenci a fer primer amb la mà i després amb els dits, que permetran
integrar moltes sensacions per, després, passar a agafar un llapis
de manera progressiva. És important no oblidar que el gest gràfic
o la capacitat d’escriure requereix d’un procés evolutiu complex
resultat d’un moviment voluntari del braç i la mà però, d’altra
banda, es tracta de traços que tant poden anar de dalt a baix, com
horitzontals com d’esquerra a dreta.
Per això, és
imprescindible que els nostres infants tinguin integrats tots els prerequisits
comentats anteriorment per tal d’evitar possibles dificultats derivades
de possibles disfuncions o de funcions mal integrades i, al mateix temps,
evitar possibles frustracions d’infants que presenten dificultats
en aquests procés tant complex com és l’adquisició de la Lectoescriptura.
Article escrit per Consol González Gómez (coordinadora del servei de Logopèdia a Domicili)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada