Alimentació, Articulació i Deglució

Els professionals de la logopèdia, quan ens trobem amb patologies de la parla hem de fer una valoració exhaustiva dels òrgans implicats en aquesta, és a dir, dels òrgans bucofonatoris (OBF).

Tant l’alimentació, com la deglució i l’articulació, són processos que estan relacionats entre ells i que han de estar en equilibri per tal que hi hagi un correcte desenvolupament del sistema estomatognàtic, el qual està format per:

Mandíbula, Dents, Articulació Temporomandibular (ATM), llavis, llengua, amígdales, orofaringe galtes i paladar. Aquest sistema també té en compte les funcions neurovegetatives com són:

·       Respiració

·       Masticació

·       Succió- Deglució

Des del naixement, el nen passa per diferents etapes abans d’arribar a adquirir un nivell articulatori correcte.

Per entendre com funciona aquest sistema, farem una petita explicació de cada una de les etapes per les quals passa l’infant fins adquirir una correcta capacitat d’articulació.

En primer lloc, hem de tenir en compte quin tipus d’alimentació va prendre el nadó durant els primers mesos de vida, ja que, la posició i moviments de la llengua varien en funció del tipus d’alimentació donada; materna o artificial.

L’alimentació materna implica una un moviment altern d’ascens i descens de la mandíbula. Quan aquesta baixa el mugró estimulat es troba ubicat entre el paladar dur i el tou, de manera que, quan la mandíbula baixa, hi ha una reducció de la pressió i , aleshores, es produeix la succió. Durant aquest procés, la llengua oprimeix el mugró en tot moment.

Quan un nadó s’alimenta amb ajuda del biberó, els patrons abans esmentats es veuen alterats. D’una banda, quan la mandíbula puja  fa pressió sobre la tetina del biberó entre la geniva superior i l’àpex lingual, de manera que, part del contingut torna al biberó, amb la qual cosa el nadó té que pressionar la tetina amb la llengua en un moviment antero-posterior per tal d’aconseguir que l’aliment arribi a la boca.

Aquest patró fa que la llengua estigui en una posició endarrerida, no obstant, això ha d’anar canviant amb el temps, ja que,  si no és així, la llengua pot adquirir una posició inadequada provocant altres tipus d’alteracions , com deglució atípica o dificultats en la parla.

Un cop finalitzada aquesta primera etapa de deglució, té lloc la deglució anomenada secundària, caracteritzada per un contacte permanent dels molars, la llengua es troba en una posició més anterioritzada sense interposar-se entre les arcades dentaries ni pressionant els incisius.

Tenint en compte aquests aspectes ens podem preguntar:

Quines diferències hi ha entre un patró de deglució correcte i un patró patològic?

Quan un infant no evoluciona de manera correcte a nivell de deglució, és a dir, quan presenta un patró de deglució alterat, podem trobar-nos amb la denomina deglució atípica o infantil.

No només la posició incorrecta de la llengua provocaria aquesta alteració, sino una alimentació inadequada també pot ser susceptible de provocar alteracions en el sistema estomatognàtic.

Com ja hem comentat, per tal que hi hagi una deglució correcta, la llengua no ha d’estar col·locada de manera interdental, ni pressionar els incisius, ja que això podria provocar  una  protrusió de les arcades dentàries, malformació de l’oclusió, deglució atípica i alteracions en la producció de determinats fonemes del llenguatge.

D’altra banda, el tipus d’alimentació també és molt important i determina, en gran mesura, la mobilitat i tonicitat dels òrgans implicats en la parla.

Els infants que contínuament mengen aliments tous com papilles, purés, etc, tenen més possibilitats d’adquirir un patró de deglució alterat, a més, presentaran una rellevant hipotonicitat dels OBF i un posicionament lingual incorrecte. En canvi, els nens que acostumen a menjar aliments que precisen masticació, presentaran una musculatura orofacial més forta i una bona mobilitat d’aquests òrgans, aspectes que ajudaran al desenvolupament de l’articulació. 

Altres factors que poden provocar un patró de deglució  incorrecte i alteracions en la producció de la parla (dislàlies) són:

·       Maloclusions

·       Ortodòncies

·       Síndrome del respirador bucal

·       Paladar ojival

A partir d’aquí podem observar i entendre una mica millor la relació entre alimentació, deglució i articulació.

 

El bon funcionament de cada una d’aquestes funcions implicarà un desenvolupament favorable en les funcions següents, per això, és important tenir en compte que, qualsevol alteració que es doni en alguna d’aquestes funcions, serà susceptible de ser valorada pel professional corresponent amb la finalitat d’evitar altres tipus de disfuncions.